Benditos Bandidos: apèndix d’agraïments

A mode de complement de la col.laboració de Mariola Cortés al voltant del Dia dels Músics, publiquem aquest text molt subjectiu i sincer de Pablo Martínez, Abanderat de La Vella 2018

Pau, Pablo i Laura Martínez (Foto: Pepi Pascual)

Pablo Martínez. Després dels tradicionals dinars de germanor dels músics de La Vella, arribava el moment tan estimat per nosaltres com és l’homenatge a Agustinet i el lliurament de la bandera a un membre de la banda per veterania o per mèrits. Qui és aquest any? Ningú ho sap amb certesa. Crec que Fulano, crec que Mengano … alguna mirada dubtosa de reacció, canvis de tema en les converses, whatsapps amb possibles candidats i amb mentides pietoses, somriures furtius… Amb franquesa, sospitava que seria jo, però no m’agrada ser presumptuós i optava per callar per no incomodar el contertulià del moment en el cas que ell sí que ho sabera, però de vegades reflexionava: Tan prompte em tocarà a mi ?.  –Hi ha gent més veterana que ho mereix més que jo. Per mèrits?  -Diuen que per la pàgina web … jo no he inventat res, m’he limitat a segur les pautes que ja venien marcades d’abans amb certa il·lusió i constància, encara que reconec que m’ha permès conèixer molt més sobre temes musicals amb gent i amics que m’ho han posat molt fàcil. La banda no m’ha d’agrair res, sóc jo el que ha d’agrair moltes coses a la banda.

Després dels textos de protocol del nostre president Enrique Esteve, les presentacions d’Andrea Fernández i Izan Pastor i les paraules d’Àngel Lluís Ferrando, va arribar el moment no sé si esperat o temut. Abans que Izan em nomenés, veig de cua d’ull a dos petits músics que s’assemblen als meus fills. No hi havia ja dubte. “L’abanderat és Pablo Martínez Blanes pel servei a la nostra entitat musical” – diu Izan. Els aplaudiments de la banda em van donar una certa calma, encara que en un moment així, és molt difícil reprimir l’emoció. Què calladet ho tenien tots !! Músics i familiars !! Sou uns “bandidos”, però “benditos”.

Moment de l’acte

Després d’obrir el preciós detall amb la recuperada figura d’Agustinet i rodejat dels meus fills, vuitanta músics i que damunt són amics, van interpretar al complet L’Entrà dels Moros en presència de la meva família contestana i alcoiana. Em vaig sentir el músic més ditxós del món. Després d’aquest moment, vindrien les besades i abraçades de tots els meus companys, alguns molt sentits que deixarien la desfilada de la bandera en pura anècdota.

Possiblement, l’única nota negativa d’aquella tarda la cometés jo mateix en no articular cap paraula davant tal reconeixement i es per això que demane perdó, però l’emoció, la sorpresa i els nervis em van jugar una mala passada.

Aprofitaré aquest article per esmenar tal falta agraint abans de res a totes i tots els membres de la banda per la seva total comprensió quan vaig plantejar la nova línia informativa de la nostra pàgina web tal com va llegir Mariola Cortés en la passada assemblea de febrer; seguidament, a les dues Juntes Directives amb les quals he conviscut exercint aquesta aventura bloggera: a la presidida per Pepe González i després per Emilio Bou, per confiar en mi per a aquest treball i la total llibertat que m’han donat a l’hora de publicar, i també a l’actual, presidida per Enrique Esteve per la total atenció que sempre he tingut per part de TOTS els seus components quan he necessitat ajuda. M’he sentit molt recolzat en moments difícils.

La banda interpreta “L’Entrà dels Moros” dirigida per Àngel Lluís Ferrando

Gràcies a Duna i Sergio per les seves fotos quan les he necessitades; a Jaume Jordi pel seu suport ‘logístic’ incondicional (què contrarietat quan el blog no vol carregar les fotos o una coneguda xarxa telefònica bloqueja el WordPress) i també per clavar-me el ‘gusanillo’ de les recerques musicals; a Mariola, per ser una gran coordinadora de treball; a Rafael Serra i Paco Giménez, per la seua amistat de molts anys i fidels seguidors del blog, que sempre em comenten o puntualitzen alguna dada errònia de forma constructiva; a José Antonio, que m’informa puntualment de totes les activitats de l’Escola; a Cristóbal, insospitat ‘organitzador d’events’ a l’ombra; a Tito i Josep, genials companys de corda; a Eduard, per la generositat que ha demostrat amb la banda i la seva total accessibilitat i escolta; a Àngel Lluís, per donar-nos lliçons de música i també de vida continuant al peu del canó i, sobretot, a Elías i Jordi Vidal, companys de l’ànima, per estar sempre al meu costat des d’aquell diumenge 1 d’abril de 1984 en què iniciava la meva vida com a membre de la Vella a un concert de música festera a l’Explanada d’Alacant.

Després de la inoblidable tarda del 21 d’abril de 2018, un reflexiona sobre els moments viscuts i els que vindran, i sempre amb llums i ombres, em sent molt afortunat de pertànyer a aquesta banda i molt honrat per haver estat l’escollit aquest any en l’homenatge a Agustinet. Qué més he de dir? Continuarem el que resta de vida amb optimisme mentre la salut ho permeti. Espere que aquella tarda d’abril no es perdi en el temps ni s’esborri en la memòria com llàgrimes en la pluja. Moltes gràcies, companys!!! Moltes gràcies, banda!!!

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en fotonoticia, general, premsa i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s