Edició de “Huellas y Memorias” amb Rubio Olivares

Produït per Bassus Ediciones, nou CD de música per a clarinet i banda del segle XIX amb la col.laboració de La Primitiva

PMB. L’editorial musical Bassus Ediciones anuncia l’aparició del nou CD Huellas y memorias com a resultat en les tasques d’investigació de recuperació del patrimoni musical per a clarinet i banda del segle XIX efectuades pel mestre clarinetista Pedro Antonio Rubio Olivares. En aquest CD presentat al VII Congrés Nacional de Clarinet a Pozuelo de Alarcón el passat desembre, hi col·laboren la Corporació Musical Primitiva, la Societat Musical La Pau de Beneixama (ambdues dirigides en l’enregistrament per Àngel Lluís Ferrando) i la Banda de la Asociación de Amigos de la Música de Yecla, sota la bautua de Ángel Hernández Azorín,  les quals interpreten obres de Antonio Romero y Andía, Bartolomé Pérez de las Casas, Manuel Monlleó Rosell i Cristóbal Oudrid y Segur. Amb un total de 8 tracks, la nostra banda interpreta Capricho para clarinete d’ Enrique Calvist i Fantasía para clarinete de Camilo Pérez Laporta que van ser gravades el 15 de novembre del 2014, ampliant d’aquesta manera la nostra discografia. Disponible en www.elargonauta.com i descàrrega en spotify.

LES OBRES DE LA PRIMITIVA AL CD HUELLAS Y MEMORIAS

Concert de La Primitiva amb Rubio Olivares de Santa Cecília 2014 (Foto: Arxiu)

Àngel Lluís Ferrando. Enrique Calvist y Serrano (1851-1897) va estar un magnífic solista de clarinet, un notable professor, un excel·lent director i un compositor amb ofici. Totes aquestes vessants de la seua personalitat les va poder dur a terme a Madrid gràcies a la seua vinculació amb les grans bandes militars com ara la d’Alabarderos i la d’Ingenieros. Va estar director de les dues agrupacions, entre d’altres, solista en la majoria dels cicles musicals de la capital i un docent el qual, en moltes ocasions, elaborava ell mateix les composicions que es feien servir per a les proves a les bandes de prestigi. Potser aquest és el cas de Capricho para clarinete (ca. 1890) que presenta la tradicional estructura en dues seccions, amb una introducció lenta i la tradicional polaca de concert, tan estimada pel públic dels salons madrilenys de finals del XIX.

La figura i l’obra de Camilo Pérez Laporta són ben conegudes de tots, encara que la Fantasía para clarinete (1899) és una de les seues obres menys conegudes i difoses. Destinada segurament al seu fill Evaristo –d’un any abans són els estudis que signa Camilo “El Roig” per al seu fill clarinetista–, es tracta d’una obra composta en San Fernando que presenta la mateixa estructura que l’anterior: una introducció i un tempo di polaca. Sens dubte, es tracta d’una forma musical potenciada per la gran acceptació i demanda d’aquest tipus de composicions en els cercles burgesos de la societat del moment.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en arxiu, fotonoticia, general, premsa i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s