Va passar… la Setmana Santa de 1966 (50 anys de “Pasión de Jesús” de Joan Valls)

Amando Blanquer va ser l’autor dels interludis musicals inspirats en música hebrea

"Pasión de Jesús" al Teatro Circo en 1966 (Foto extreta de "Alcoi, 1881-1980")

“Pasión de Jesús” al Teatro Circo en 1966 (Foto extreta de “Alcoi, 1881-1980”)

Pablo Martínez. La famosa Companyia de Teatre Estable “La Cazuela” va posar en escena Pasión de Jesús del poeta Joan Valls a la Setmana Santa de 1966 que en aquell any va caure la segona setmana d’abril. El Dijous, Divendres i Dissabte Sant (7, 8 i 9 d’abril), es va omplir l’aforament del desaparegut Teatro Circo per presenciar “el acontecimiento teatral del año”. (1)

Definida com un poema sacre en dos actes i nou quadres en què s’alternen vers i prosa es recullen els últims dies de la vida de Jesús des de la seva entrada a Jerusalem fins a la seva mort a la crucifixió. El poeta alcoià s’inspira més en la Historia de Cristo de Giovanni Papini (2) que en els textos evangèlics, aconseguint amb això una certa originalitat ja que apareix també un personatge de la nostra època que comenta l’acció amb continguts religiosos i polítics.

Cartellera (Foto: Llibre "Joan Valls, vida y obra de un poeta")

Cartellera (Foto del llibre “Joan Valls, vida y obra de un poeta”)

El muntatge va ser dirigit per Roberto Sansilvestre amb escenografia d’Antonio Torregrosa. En els seus principals papers, apareixen Juan Sanjuan com Jesús; Jaume Bordera com Judes, i Luis Llorens com Sant Joan Evangelista, fins ajuntar un total de 46 actors. En diferents moments de l’obra, apareixen uns interludis musicals compostos pel mateix Amando Blanquer. L’autor de Iridiscencias Sinfónicas es va basar en temes i cançons populars hebrees que van ser interpretats per l’Orquestra Simfònica Alcoiana i la Coral Polifònica Alcoiana dirigides ambdues per Gregorio Casasempere Juan.

Les tres funcions van tenir plens diaris i es van repetir les representacions a l’any següent al Teatre Salesià amb altres actors que no tenien l’experiència ni la solvència dels de La Cazuela. El fracàs d’aquest segon muntatge juntament amb el to fosc i fúnebre de l’obra va fer que caigués ràpidament en l’oblit. Amb motiu d’aquesta efemèride, seria un bon motiu per rescatar-la a través de noves representacions o d’alguna lectura dramàtica.

—-

(1) http://www.devuelvemelavoz.ua.es/devuelveme-voz/visor.php?fichero=14263.mp3 . En aquesta pàgina de la Universitat d’Alacant, dedicada a recuperar material sonor i radiofònic dels anys de la dictadura i la transició democràtica, apareix un fragment de la representació, propietat de l’arxiu sonor de Ràdio Alcoi.

(2) L’escriptor italià Giovanni Papini (Florència, 1881-1956) fou inicialment ateu i escèptic, posteriorment va passar a ser un fervorós catòlic. La seua Historia de Cristo (1921) no és una biografia sinó una reflexió a partir dels fets o successos que envolten el rumb de Jesús de Natzaret, permetent donar noves idees sobre les bases en què es fonamenta el cristianisme.

**********************************************

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

PARRA VERDÚ, Pedro Juan: “La Cazuela, Compañía de Teatro Estable en la sociedad alcoyana (1950/1968)” (pags. 156 i 157) (Gráficas Ciudad, 1995)

MIRÓ GARCÍA, Adrián: “Joan Valls, vida y obra de un poeta” (pags. 131 i 132) (Caja de Ahorros del Mediterráneo, 1989)

 

WEBGRAFIA:

http://www.gatolector.wordpress.com

 

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en general, memòries del segle XX, va passar... i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s