Ovidi Simfònic a Barcelona: “Les molles volen al vent” per Nuría Cadenes

Portada llibreSi l’any passat, va ser l’alcoià Jordi Tormo el que ens va escriure sobre el concert, ara li toca el torn a l’escriptora catalana Núria Cadenes parlar-nos sobre el concert Perquè volem!!!- Ovidi Simfònic que La Primitiva d’Alcoi i la Coral Sant Jordi de Barcelona, amb els seus directors Àngel Lluís Ferrando i Lluís Vila Casañas respectivament, ens van oferir el passat diumenge 6 de març a l’auditori de Barcelona. Ella treballa de periodista i és coneguda per la seua biografia del cantautor L’Ovidi  (2002, Ed. 3i4). Altres títols de la seua obra lliterària: Cartes de la presó i Memòries de presó (dues obres al voltant del seu empresonament per motius polítics), El cel de les oques o El banquer. Recientment ha estat guardonada amb el premi Crims de Tinta per la seua novel.la negra Tota la veritat, que es presenta a Barcelona el proper 15 de març.

 

 LES MOLLES VOLEN AL VENT

 Núria Cadenes (Barcelona, 1970)

Núria Cadenes (Barcelona, 1970)

Amb banda! L’Ovidi amb banda!

I no pas amb “una banda”: amb la Primitiva d’Alcoi!

De vegades desitges l’impossible només per poder veure la cara i el gest i el tot de l’Ovidi Montllor sentint les seves cançons solemnement executades en aquest format esplèndid, grandiós i igualment popular.

No ho podrem saber, ni posarem ara en boca seva paraules que ens inventem. Sí que és possible, però, i lícit, imaginar-li els ulls brillants, el mig somriure, la timidesa característica, l’emoció com de dir que mireu com sonen les meues cançonetes ara que els han afegit el trombó i el contrabaix i el clarinet i el saxofon i tot.

I les veus.

Més que “veus” (tornem-hi!): les veus fetes cor.

Més que cor: la Coral Sant Jordi!

En aquesta bella trobada creativa del vent i el metall i les cordes vocals, hi ha la triangulació dels amors i les passions de l’Ovidi Montllor: Alcoi i Barcelona es donen la mà, com sempre han fet, per al millor homenatge possible, el que conjuga en cançó crònica i estimes i aspiracions. El seu català transparent d’Alcoi i cantat des de moltes goles en barceloní; les melodies que va trenar amb dedicació i amb aquella seva creativa necessitat de comunicar, d’explicar-se i d’explicar-nos, fetes ara material de banda que sona grandiós en un auditori i que potser ens acompanyarà també les festes en desfilar pels carrers; la sobrietat amb què pujava a l’escenari, de negre, seriós, ullant amb complicitat en Toti Soler, convertida ara en aquest espectacle que coordina els gestos de tants: vet aquí l’Ovidi Simfònic, que continua essent ell, que som nosaltres.

Sí: l’Ovidi Montllor va escriure algunes de les cançons més belles que s’han escrit mai. I ens les va oferir amb gest rotund i senzill alhora (aquella seva màgica combinació de fermesa i de tendresa, d’amor i de ferocitat: l’ovidiana mala llet que era, sempre, esperançada). I avui ens arriben d’aquesta bella manera. Immensa. I sona la banda, i la coral fa volar molles al vent, i aquell picar de mans solitari es multiplica: això és, precisament, l’Ovidi Montllor: braços lliures i boques i mans.

 NÚRIA CADENES

(Les imatges que il.lustren el text són obra del fotògraf Juan Miguel Morales. Des d’aquí, li agraïm la seva autorització per poder compartir el seu treball a la nostra pàgina)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en concerts, contribucions, dossier, general, opinió i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s