Rafael Mullor Grau: Deconstruint “Uzúl el-msélmin” (V)

prova3

Sens dubte, un dels pilars fonamentals  de l’actual música festera és Rafael Mullor Grau, guanyador dos anys consecutius del Concurs de Música Festera d’Alcoi  amb “Un moro mudéjar” i “L’ambaixador cristià” els anys 1981 i 1982, i 2º premi al 1983 per “Als llaneros dianers”. Posteriorment, tornaria a guanyar amb “L’entrà dels negres” (1984), “El Barranc del Cinc” (1985) i “Abraham” (2002). La seua vida musical es va iniciar a  la Unió Musical d’Alcoi com a clarinetista, sent director d’ella entre 1985 i 1991. En l’actualitat és professor d’Armonia, Anàlisi i Composició a Albaida i Xàtiva i director de les bandes de Ròtova i Montesa, continuant la seua carrera compositiva amb premis i títols com “Alcoi, escata i destral”, “Saxum”, “Danza colorista” o “Al primer tro”.

 

Rafael Mullor Grau (Alcoi, 1962)

Rafael Mullor Grau (Alcoi, 1962)

La veritat és que “L’Entrà dels Moros és tot un símbol per a la festa d’Alcoi que encara que l’obra té cent anys sembla d’allò més actual amb la incorporació d’instruments avui en dia cada vegada més presents en les Entrades com són les dolçaines, a les quals Camilo Pérez Monllor els dóna el tema principal perquè aquest sigui presentat, com també cal ressaltar que fa començar l’obra no com comencen gairebé totes les marxes mores amb ritme de caixa i timbal, sinó amb panderos de diferent alçada i panderetes.
Encara que al no disposar de la partitura i de no haver-la pogut veure mai, és bastant complicat fer una anàlisi de l’obra que crec és on més puc fer ús del que pugui saber, perquè parlar de l’autor és per a mi poc interessant el que pugui dir que no estigui escrit en el “Diccionario Alcoyano de Música y Músicos” del mestre i amic Ernesto ValorAixí que a través d’escoltar algun enregistrament de l’obra podria fer una petita anàlisi.

 

El llibre referent de la música alcoiana encara que ja han passat trenta anys

El llibre referent de la música alcoiana encara que ja han passat trenta anys

L’inici de tres compassos per part de la percussió com abans he comentat, sembla esperar una introducció abans de presentar el tema principal, però no, el que s’aborda directament és el Tema A en el to de Re Major presentat per les dolçaines en la nota La, que és el seu dominant. El tema és senzill, ja que voletegen les notes al voltant del La on sempre acaben. Tres compassos de percussió i el tema de mètrica clàssica de vuit compassos. Acabat aquest, emprèn de nou la percussió amb el mateix tema però ara el to és de La Major i de la mateixa manera que abans, el tema comença a la dominant a la nota Mi. En acabar un passatge en forma de soldadura de cinc compassos modula i torna de nou al to de l’inici i a la mateixa fórmula inicial però en aquesta ocasió tot el tema dura setze compassos. Acabat aquest, un petit tema presentat pels metalls és contestat en escales descendents per les fustes. Aquesta petita presentació dels metalls es convertirà després de vint compassos en la preparació del fort de tota la banda on tornarà a presentar el tema principal amb el to inicial de Re Major.

 

Portada de "Uzul El M'Selmin" (1914)

Portada de “Uzul El M’Selmin” (1914)

El Tema B contrastant es presenta en el to de Mi Bemol Major només per la fusta amb la dinàmica suau. Aquest tema nou no desenvolupa res de nou ja que ho fa durar només tretze compassos ja que fa presentar als metalls i desemboca en el fort final amb el to presentat abans, però la sorpresa és que la melodia ara és dels metalls i en ella apareix el tema B, i en les fustes i dolçaines un tema de molt semblant ritme al del tema A però aquest està a la tercera que és la nota modal i no a la cinquena com abans, començada per la nota Sol i en aquest tema i to dóna per finalitzada aquesta obra.

 No sé si servirà això que t’acabe d’escriure i de si li podrà interessar a algú. A mi m’ha resultat molt interessant, però molt complicat perquè com he comentat abans no he vist mai la partitura.
Una abraçada i enhorabona a tota la família de la Música Primitiva del meu poble d’Alcoi.

 

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contribucions, general, memòries del segle XX, opinió i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s