Només fa un moment -divendres 23 de novembre- que vinc de fer un ‘assaig-prova acustica’ al Teatre Calderón.

Finalment -a pesar de que semble dificil d’entendre- una banda de música xafava el ‘puto teatro’, calificatiu pel qual s’ha conegut en cercles pròxims al partit que ostenta el govern municipal aquest espai.  El que per als politics ha estat un cami dificil, per als músics alcoians quasi suposa l’aigua al final de creuar el desert.

Dos peces en les carpetes de la Música Primitiva “Sombras nada más” de Joan Enric Canet (Port de Sagunt, 1961)  i “Andante y Polonesa” de Joan Cantó  (Alcoi, 1856 – Madrid, 1903). Músics de la terra d’ara i d’abans: orige del que som i promesa del que ha de venir. 

J.Cantó Francés “ANDANTE Y POLONESA”
Symphonic band arrengements: C. Pérez Monllor
Música Primitiva – Alcoi 2007 Dir:A.Ll.Ferrando
-fragment-

El personal del teatre estava expectant, atent i una mica preocupat: sou els primers! que tal va? … i alguns de nosaltres que coneixem les ‘bambalines’ del Calderón des de la inauguració forçada de fa set mesos comentavem: está més net! ja no hi ha tan de penjoll pels passadisos… xé, que bé!

I, és cert … encara no sabem molt temps ha de passar per a que les obres del Calderón s’entreguen i el poble puga fer servir alló que ha pagat, però de moment no va malament.

El concert de demá per part de les tres bandes locals dins de la festa de Santa Cecilia suposa el contacte definitiu del poble amb allò que li pertany. Estarem a l’alçada? … clar que sí!

Está clar que la història d’Alcoi caldría re-escriure-la per a prescindir de les societats musicals, tant com la de la ”comunitat valenciana”…  I, també tenim clar que no podíem ‘xafar’ el Calderón sense Cantó:  el “Meyerbeer” espanyol! veritablement -al meu entendre- és ell,  abans i ara,  qui parla als neo-burgesos amb la llengua del poble.

Espere que  quant definitivament les obres estiguen acabades, el personal contractat en condicions i pugam dir que  el teatre esta en mans de l’ajuntament d’Alcoi -mane qui mane- aquest tinga la delicadesa de promoure una inauguració oficial amb música alcoiana  interpretada per formacions alcoianes i que vinga a ser una festa -amb cercavila, correfocs, timonets de franc, o el que siga- que celebre la cultura del poble que ho ha fet possible. 

Jaume Jordi Ferrando