Entre les singularitats que presenta la celebració de Santa Cecilia en Alcoi està que les societats musicals organitzen una única festa. Això és un fet únic al país valencià.

Santa Cecilia en la Capella del CIM Apolo

L’altra curiositat la trobem en que les ’societats’ son plurals, és a dir a més de músics de banda-orquestra hi han dolçainers, l’orquestra de plectre  i, fins i tot algún grup de dances també ha participat.

Les “societats musicals” s’entenen en Alcoi de manera ampla, pretenen aglutinar molt diverses veus en una sola reivindicació: el respecte cap a l’art. Tot i que any rere any lluitem per l’auditori, el teatre, els conservatoris de música i dança ….

Potser s’ens oblida de vegades que bona part de les singularitats del poble d’Alcoi, -al meu entendre- venen de les lliçons depreses al llarg del segle XIX: el ludisme primer, les revoltes i la industrialització després, que tot plegat constitueixen una enorme singularitat heretada pels homes i dones que hem neixcut en esta terra.

‘Inventors’ de la seguretat social, les caixes d’estalvis i els sindicats a nivell valencià, primerencs embaixadors de la premsa, la radio i els ‘mass media’ i defenssors de la cultura com a via de superació personal i colectiva.

A hores d’ara, la internet ens ofereix un nou medi per fer allò que sempre hem sabut fer: parlar serenament i resoldre les nostres diferències per aconseguir la superació de les propies e individuals llimitacions mitjaçant l’esforç compartit.

Per això -al meu entendre- en Alcoi hi han tantes societats -musicals i de tota mena- perque homes i dones han sabut fer l’esforç de trobar-se i parlar serenament. 

El primer reglament que conservem de la nostra societat va estar presentat a les autoritats al 1894, en ell s’explica que les polèmiques religioses i polítiques estàn prohibides “no permitiéndose se lleven a otro terreno que al de la disensión razonada y decente, las demás cuestiones que se susciten“, a hores d’ara aquest article está present als estatus del CIM Apolo.

En nostra casa, i també fruit d’aquesta manera de ’saber parlar’ -a més d’ il.lusió i esforç- va estar la fundació de la colla de dolçaines i tabals “La cordeta d’Apolo” en novembre de 1994 (Santa Cecilia), essent president Indalecio Carbonell. Mesos abans -en febrer- Angel Lluis Ferrando els dedica una petita composició “La Casa del Pavo” i poc després Gregorio Casasempere escriu “Desperta’t Alcoi” el pas-doble-marxa que banda i dolçaines tenim gravat en directe al Palau de la Música de València. Moltes altres societats musicals seguiren aquestes pejades… com sempre!

Portada de “La Casa del Pavo” d’ Angel Ll. Ferrando

La festa de Santa Cecilia en Alcoi presenta les particularitats adients al caràcter del seu poble i ve organitzada per persones que amb bona voluntat i per “amor al arte” s’esforcen en fer allò millor que poden. Segurament hi haurán d’altres que poden i deuen afegir-se a eixe esforç col.lectiu, per bé de les seues societats, d’Alcoi, … i de l’art!

Tinc l’orgull de pertanyer a una de les societats musicals més rellevants del país valencià, i la satisfacció de tenir-vos com a companys-es.

Bona festa.

Jaume J. Ferrando