Boicot organitzatiu! Novembre 26, 2007
Posted by serllido in General.add a comment
El dissabte celebrarem la festa de la nostra patrona, encara que… no tots de igual manera.
Sabem que hi ha una organització, formada per persones que treballen de manera desinteressada per a que tot ocorra el més perfecte possible. Per què s’empenyem en “boicotejar-los”?…
És de suposar que faran reunions on es tracten temes organitzatius i els comuniquen als participants de l’acte. Per què no els fem cas i fem el que ens ve en gana?.
Concretant més, si es decideix per al concert de la patrona una duració preestablerta per a cada banda, perquè hem de saltar-se-la a la “torera” i fer esperar fins la sacietat a la resta de participants a més d’esgotar al públic…
Pareix ser que alguns volen molt a Santa Cecilia i 30 minuts no son prou per demostrar-ho, o volien estrenar com és menester el Teatre Calderó o tenen que donar gràcies per algun favor…
De totes, em pareix una falta de respecte a l’organització, als companys i al públic. I encara tindrem nosaltres la culpa per elegir un repertori curt que complisca l’acordat… és que som uns “desapegats”!
Alcoi al Teatre Calderón Novembre 24, 2007
Posted by jaumejordi in General.Tags: ajuntament d'alcoi, Alcoi, alcoy, ayuntamiento de alcoy, blanes, blanquer, cantó, casasempere, circulo catolico de obreros, corporació musical primitiva, jordá, laporta, musica, palacio, societat musical nova, societats musicals, teatro calderon, Unió Musical d'Alcoi
add a comment
Només fa un moment -divendres 23 de novembre- que vinc de fer un ‘assaig-prova acustica’ al Teatre Calderón.
Finalment -a pesar de que semble dificil d’entendre- una banda de música xafava el ‘puto teatro’, calificatiu pel qual s’ha conegut en cercles pròxims al partit que ostenta el govern municipal aquest espai. El que per als politics ha estat un cami dificil, per als músics alcoians quasi suposa l’aigua al final de creuar el desert.
Dos peces en les carpetes de la Música Primitiva “Sombras nada más” de Joan Enric Canet (Port de Sagunt, 1961) i “Andante y Polonesa” de Joan Cantó (Alcoi, 1856 – Madrid, 1903). Músics de la terra d’ara i d’abans: orige del que som i promesa del que ha de venir.
J.Cantó Francés “ANDANTE Y POLONESA”
Symphonic band arrengements: C. Pérez Monllor
Música Primitiva – Alcoi 2007 Dir:A.Ll.Ferrando
-fragment-
El personal del teatre estava expectant, atent i una mica preocupat: sou els primers! que tal va? … i alguns de nosaltres que coneixem les ‘bambalines’ del Calderón des de la inauguració forçada de fa set mesos comentavem: está més net! ja no hi ha tan de penjoll pels passadisos… xé, que bé!
I, és cert … encara no sabem molt temps ha de passar per a que les obres del Calderón s’entreguen i el poble puga fer servir alló que ha pagat, però de moment no va malament.
El concert de demá per part de les tres bandes locals dins de la festa de Santa Cecilia suposa el contacte definitiu del poble amb allò que li pertany. Estarem a l’alçada? … clar que sí!
Está clar que la història d’Alcoi caldría re-escriure-la per a prescindir de les societats musicals, tant com la de la ”comunitat valenciana”… I, també tenim clar que no podíem ‘xafar’ el Calderón sense Cantó: el “Meyerbeer” espanyol! veritablement -al meu entendre- és ell, abans i ara, qui parla als neo-burgesos amb la llengua del poble.
Espere que quant definitivament les obres estiguen acabades, el personal contractat en condicions i pugam dir que el teatre esta en mans de l’ajuntament d’Alcoi -mane qui mane- aquest tinga la delicadesa de promoure una inauguració oficial amb música alcoiana interpretada per formacions alcoianes i que vinga a ser una festa -amb cercavila, correfocs, timonets de franc, o el que siga- que celebre la cultura del poble que ho ha fet possible.
Jaume Jordi Ferrando
Lorin Maazel en Alcoi Novembre 22, 2007
Posted by cimapolo in opinio.Tags: Alcoi, musica, Lorin Maazel, Orquestra de la comunitat valenciana, palau de les arts, teatre calderon
add a comment
“Lorin Maazel dirigiendo”
Foto: (cc) Chris Lee
from wikimedia.org
El pasado sábado 17/11/2007 Lorin Maazel (1930)visitaba Alcoi, al frente de la Orquesta de la Comunidad Valenciana ofreció un concierto en el Teatro Calderón
Agustín Soler. CIM Apolo
El concierto de la Orquestra de la Comunitat, bajo la batuta del Sr. Maazel, me pareció brillante y sorprendente, después del varapalo que la crítica les dedicó en su actuación anterior en Paterna.
Aquí brilló la orquesta y sonó el Calderón como no había sonado con otras presencias musicales que abrieron su andadura.
Nosotros, los insinuantes amantes del arte musical, solemos juzgar y opinar de cosas que muchas veces no sabemos, o que tan solo intuimos por nuestro genuino interés y oido que apuramos hasta la saciedad en busca de acercarnos a ese estado de satisfacción que suele acompañar a los que -si no por estudios, sí por la curiosidad de buscar en la sensibilidad musical- descubrimos sutilezas y equilibrios sonoros que evidentemente escapan a los menos interesados en el hecho sonoro y más implicados en las parafernalias de la espectacularidad sin abrigo ni sustancia artística.
Por todo esto, aliento la satisfacción de haber asistido a un acontecimiento musical dificilmente repetible en esta ciudad de bombos y platillos -sin más trascendencia artistica que el respaldo fantasmal y dicharachero de nuestro mundillo festero y popular-, que gracias a la inoperancia de la arquitectura y disfuncionalidad del Palau de les Arts, tuvimos la suerte de recibir el pasado sábado en nuestro novedoso Teatro Calderón. Que sí sonó, a pesar de las dudas y reticencias surgidas por el hecho complejo de la acústica, que suele atender a muchos factores ambientales cambiantes que a la hora de nacer el sonido tienen un efecto u otro.
Lo que está claro es que lo bueno sale bien, y lo menos bueno, lo apresurado, lo tendido en pinzas y lo poco serio, sale con nota regular o simplemente sin ningún atractivo para el espectador sensibilizado que sabe escuchar y aprecia la distinción entre arte y trabajo cumplido.
Santa Cecilia en Alcoi i la participació social Novembre 15, 2007
Posted by jaumejordi in socis.Tags: Alcoi, angel lluis ferrando, apolo, banda, dolçaines, gregorio casasempere, la casa del pavo, la cordeta d'apolo, musica, musica primitiva, musics, santa cecilia, societats musicals, tabals
add a comment
Entre les singularitats que presenta la celebració de Santa Cecilia en Alcoi està que les societats musicals organitzen una única festa. Això és un fet únic al país valencià.
Santa Cecilia en la Capella del CIM Apolo
L’altra curiositat la trobem en que les ’societats’ son plurals, és a dir a més de músics de banda-orquestra hi han dolçainers, l’orquestra de plectre i, fins i tot algún grup de dances també ha participat.
Les “societats musicals” s’entenen en Alcoi de manera ampla, pretenen aglutinar molt diverses veus en una sola reivindicació: el respecte cap a l’art. Tot i que any rere any lluitem per l’auditori, el teatre, els conservatoris de música i dança ….
Potser s’ens oblida de vegades que bona part de les singularitats del poble d’Alcoi, -al meu entendre- venen de les lliçons depreses al llarg del segle XIX: el ludisme primer, les revoltes i la industrialització després, que tot plegat constitueixen una enorme singularitat heretada pels homes i dones que hem neixcut en esta terra.
‘Inventors’ de la seguretat social, les caixes d’estalvis i els sindicats a nivell valencià, primerencs embaixadors de la premsa, la radio i els ‘mass media’ i defenssors de la cultura com a via de superació personal i colectiva.
A hores d’ara, la internet ens ofereix un nou medi per fer allò que sempre hem sabut fer: parlar serenament i resoldre les nostres diferències per aconseguir la superació de les propies e individuals llimitacions mitjaçant l’esforç compartit.
Per això -al meu entendre- en Alcoi hi han tantes societats -musicals i de tota mena- perque homes i dones han sabut fer l’esforç de trobar-se i parlar serenament.
El primer reglament que conservem de la nostra societat va estar presentat a les autoritats al 1894, en ell s’explica que les polèmiques religioses i polítiques estàn prohibides “no permitiéndose se lleven a otro terreno que al de la disensión razonada y decente, las demás cuestiones que se susciten“, a hores d’ara aquest article está present als estatus del CIM Apolo.
En nostra casa, i també fruit d’aquesta manera de ’saber parlar’ -a més d’ il.lusió i esforç- va estar la fundació de la colla de dolçaines i tabals “La cordeta d’Apolo” en novembre de 1994 (Santa Cecilia), essent president Indalecio Carbonell. Mesos abans -en febrer- Angel Lluis Ferrando els dedica una petita composició “La Casa del Pavo” i poc després Gregorio Casasempere escriu “Desperta’t Alcoi” el pas-doble-marxa que banda i dolçaines tenim gravat en directe al Palau de la Música de València. Moltes altres societats musicals seguiren aquestes pejades… com sempre!
Portada de “La Casa del Pavo” d’ Angel Ll. Ferrando
|
“Desperta’t Alcoi!” de Gregorio Casasempere Gisbert Gravació en directe per “Radio Alcoy, S.L.” Música Primitiva i dolçainers “La cordeta d’Apolo” 1999
|
La festa de Santa Cecilia en Alcoi presenta les particularitats adients al caràcter del seu poble i ve organitzada per persones que amb bona voluntat i per “amor al arte” s’esforcen en fer allò millor que poden. Segurament hi haurán d’altres que poden i deuen afegir-se a eixe esforç col.lectiu, per bé de les seues societats, d’Alcoi, … i de l’art!
Tinc l’orgull de pertanyer a una de les societats musicals més rellevants del país valencià, i la satisfacció de tenir-vos com a companys-es.
Bona festa.
Jaume J. Ferrando
e-mail de ESCLATS Novembre 11, 2007
Posted by cimapolo in General.Tags: esclats, juan ponsoda, percussió, quartet
add a comment
ESCLATS
Cuarteto Percusión
Estimados amigos,
El cuarteto de percusión ESCLATS ya tiene nueva página web
Toda la información en www.esclats.com
Saludos,
Juan Ponsoda
Activitats “extramusicals” Novembre 8, 2007
Posted by serllido in General.Tags: activitats extramusicals, alonso, apolo, asturias, F1, karting, musica
add a comment
Als darrers anys sempre ens hem queixat que l’única activitat que fem és la de fer música… si be és cert que som una banda, que no un panda com alguns entesos/crítics musicals ens anomenen al prestigiós “foro” musical Portal Fester.
Sempre comentem que els partidets anuals de futbet solters contra casats ens saben a poc i que hem fer més “paxangues” d’aquest tipus, encara que per alguns és l’excusa per anar a esmorzar i fugir d’alguna obligació domèstica.
Ara tenim una oportunitat d’encontrar-se, però amb una altra especialitat esportiva… El nostre particular Ernie Eccleston, també conegut com Héctor (entre altres mal noms), ha preparat un gran premi de karting i és que el preu del lloguer dels F1 disparava el pressupost i com sabem no estem per tirar coets.
Des d’ací vos anime a totes i tots a formar part d’aquest espectacle únic al món, i és que el circ de la “fórmula 1” ha arribat a Apolo… I qui sap, tal vegada descobrim el nou Alonso que en lloc de dur als gran premis la “marea” blava de les banderes blaves d’Asturies i el so de les gaites amb l’himne asturià, duga la “marea” blava obscura del uniforme d’Apolo i el so de la banda amb els compassos de l’entrà dels moros (per exemple).
El cert és que devem fer altres activitats fora de les musicals que ens ajuden a conèixer la persona, ja que al music ja el coneixem.
Concurso de Composición de Música Festera 2007 Novembre 5, 2007
Posted by eboupas in General.Tags: Alcoi, musica festera, consurso composicion
add a comment
Una vez mas el premio de la ASOCIACION DE SANT JORDI ha quedado desierto. Por la falta de calidad en las obras presentadas. Esto no es una cosa nueva y ya va siendo hora que dicha asociación ponga fin a este suplicio que va de mal en peor, y que el dinero que destina a este concurso lo destine a realizar obras por encargo a compositores de reconocido prestigio. Y asi la asociación se aseguraría un patrimonio cultural que de esta forma no lo esta obteniendo.
Esto es una opinión personal que si la Asociación de Sant Jordi, la quiere coger, los músicos de Alcoy se lo agradeceriamos.
Juan Cantó i Antoni Gisbert enamorats de la democràcia Novembre 3, 2007
Posted by jaumejordi in General.Tags: Alcoi, andante y polonesa, Angel Ll. Ferrando, antoni gisbert, arte, banda primitiva de Alcoy, Camilo Pérez Laporta, fusilamiento de torrijos, Isabel II, joan canto, Museo del Prado, musica, segle XIX
add a comment
He tingut la sort de trobarme a madrid al temps que la familia reial inauguraba la magnífica ampliació del “Museo Nacional del Pardo” obra de l’arquitecte Moneo.
Potser només siga una casualitat que entre les obres exposades i triades per a les fotos oficials de les autoritats es trobara el “Fusilamiento de Torrijos” una pintura a l’oli gegantina de l’alcoià Antoni Gisbert Pérez (Alcoi, 1835 – París, 1902)
Antoni Gisbert té dedicats carrers a valència i alacant junt al “parterre” alcoià. Va estar un dels artistes del segle XIX més importants a nivell de l’estat espanyol, a hores d’ara hi han quadres seus al congrés dels diputats a més del museu del prado.
Joan Cantó (Alcoi, 1856 – Madrid, 1903) és contemporani de Gisbert tot i que una mica més jove només va morir un any després i la seva obra “Andante y Polonesa” (1885) també va estar contemporània del “fusilamiento” (1988) per tant és possible concloure que estaven tots dos treballs dirigits a la mateixa societat.
Vos convide a que mireu l’oli de Gisbert mentres escolteu la música de Cantó, en una verssió en directe per alcoians del segle XXI, millorable tècnicament però molt bona pel que fa al sentiment.
Quinze anys només tenía el grumet de Torrijos quan va estar afusellat a les platjes de Malaga, per oposar-se a l’absolutisme de Ferran VIIè i defenssar les Corts de Càdis. Allò que ara anomenem democràcia no és cap novetat i ha costat la vida a molta gent. A Isabel II, la reina que li va donar a Alcoi el títol de ciutat lleial, li feia por que hom poguera ‘atentar’ contra la memoria de Torrijos, per això va posar sota sobiranía francesa un petit espai en Málaga: el terreny on ells estan soterrats.
Gisbert i Cantó defensen la llibertat de manera suau, no son exaltats ni guerrillers, però la seua veu continua escoltant-se.
En els temps que vivim, que fa? serà sols una casualitat que la corona d’espanya trie esta pintura per a fer-se la foto oficial?
De tota manera, el subtil dramatisme de la música de Cantó troba un reflexe en la pintura de Gisbert. I, es que l’art té estes coses.
Jo, com a fill d’Alcoi i músic de la Primitiva estic molt orgullós de que les coses vinguen d’aquesta manera.
Jaume J. Ferrando
—————————
Agraïments i links:
“Andante y Polonesa” de Joan Cantó i Francés amb trnscripció de Camilo Pérez Laporta, “live” -verssió en directe- per la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi. Dir: Angel Ll. Ferrando. Mutxamel 2007. Grabació: www.audioart.es
————————————————
Entraeta i sopar del mig-any: ambient festívol al sí de l’Apolo Novembre 3, 2007
Posted by cimapolo in General.Tags: Alcoi, mig any, sant jordi, primitiva, abencerratges, apolo, festa
add a comment
El “mig-any” és una celebració festiva a sis mesos vista de la festa de Sant Jordi.
El proppassat 21 d’octubre en “la glorieta” es celebrà el concurs d’olleta per part de les filaes.
La ‘olleta’ és un plat típic d’Alcoi: un menjar tipic d’hivern, amb tocs proletaris del segle XIX, fet amb fessols, embutits, magre, canssalada i ‘coraeta’, les penques, naps i creilles completen aquest plat energètic típic de la nit de l’olla: el sopar previ a la festa major d’Alcoi que aplega en la mateixa taula a músics i festers.
Com no pot esser d’altra manera els socis de l’Apolo membres de la filà abencerratges i bona part dels músics de “la Vella” hi participaren.
Tot i que la costum és fer una ‘entraeta’ -assaig informal de la desfilada festera- després de sopar, ja fa anys que músics i festers de l’Apolo s’estimen més fer-ho a l’inrevés per tal d’evitar en la mesura d’alló possible els embussos que’s produeixen als carrers de la ciutat després de sopar.
II trobada de l’ Orquestra Acadèmica de la Societat Brahms Novembre 2, 2007
Posted by cimapolo in General.Tags: Paco Amaya, Sociedad Brahms
add a comment
Paco Amaya ens envía informació sobre aquesta trobada que inclou una jornada de portes obertes
El concert serà el día 9 de novembre a l’ hotel Meliá de Benidorm.
