A les celebracions de Nadal, Any Nou i Reis al Vaticà un grup de metalls acompanyava la Capella Sixtina
Potser no fora la primera vegada que passava però en aquesta ocasió no passava desapercebut: un grup de metalls, 10 instrumentistes -”Pentaphon Brass” de Roma- acompanyava la Capella Musical Pontificia «Sixtina» a la missa «del gall» en la nit de Nadal d’enguany. De fet, fent una ullada per la internet hom pot comprovar que ja a la Vigilia Pasqual -23 d’abril- s’havien deixat sentir els metalls tot i que de manera bastant mes discreta.
Una fanfàrria sorprenia de forma quasi cinematogràfica a l’hora de introduir l’ Al·leluia, que de forma semblant es repetiria en el gran Amén amb el que culmina la pregària eucarística. També actuaria amb una esplèndida introducció al «Adeste Fideles» en la comunió. Però la intervenció més llarga i destacada seria la del ofertori en que els metalls van introduir el «Hodie Christus Natus est» escrit per Palestrina per a la mateixa Capella Sixtina.
Seria absurd obviar en aquesta presència de instruments de vent-metall a la litúrgia pontifícia el context en que s’ha produït, per una banda enguany s’ha celebrat el centenari de l’ Institut Pontifici de Música Sacra, creat arran la preocupació per la música en la litúrgia de Sant Pius X i que va tenir com a primer exponent la promulgació del motu proprio «Tra le sollecitudini» pel mateix pontífex el 22 de novembre de 1903 en el que entre altres coses s’assenyala:
Si bien la música de la Iglesia es exclusivamente vocal, esto no obstante, también se permite la música con acompañamiento de órgano. En algún caso particular, en los términos debidos y con los debidos miramientos, podrán asimismo admitirse otros instrumentos; pero no sin licencia especial del Ordinario (art. 15)
Está rigurosamente prohibido que las llamadas bandas de música toquen en las iglesias, y sólo en algún caso especial, supuesto el consentimiento del Ordinario, será permitido admitir un número juiciosamente escogido, corto y proporcionado al ambiente, de instrumentos de aire, que vayan a ejecutar composiciones o acompañar al canto, con música escrita en estilo grave, conveniente y en todo parecida a la del órgano. (Tra le sollecitudini: art. 20)
Per altra banda, hi ha que assenyalar la recuperació d’un altra famfàrria, les «Trombe d’Argento» que interpretaren la marxa que per aquest conjunt va escriure a meitat del segle XIX dos músics membres de la desapareguda «Guardia Noble» del Romà Pontífex i que després de quaranta anys de silenci -van estar suprimides per Pau VI després del concili- tornaven a ressonar acompanyant el caminar de Benet XVI entrant a la Basílica de Sant Pere amb motiu del Consistori de novembre de 2010.
I el que sembla millor noticia per als músics de vent, és que no és un fet aïllat, la Capella Liberiana a la Basilica Santa Maria la Maggiore -organista de la qual ha estat el músic igualadí Joan Paradell i Solé, actualment a la Capella Sixtina- tambè ha incorporat un grup estable de metalls sota la direcció de Luca Petrongari.
Al mig de tot aquest fenònem musical trobem al mestre de capella Massimo Palombella que donava una lliçò de bon gust i expressava un desitg de renovació i recuperació en un ámbit especialment llimitat i tancat, de fet al mes d’octubre passat, en una entrevista a L’Osservatore Romano, quan s’acomplía un any del seu nomenament, afirmava que la Sixtina devía canviar, «per a no convertir-se en una peça de museu».
†
